El programa audacity és un programa on podem treballar els sons, cançons o el que nosaltres volguem.
- Podem treballar amb diverses pistes, reduir el soroll d’un enregistrament, eliminar, retallar, copiar o enganxar fragments, amplificar o reduir el volum...
- Podem dessar el projecte amb totes les pistes per continuar treballant en un altre moment o bé exportar-lo a format mp3, haurem de descarregar el codificador LAME (edició-preferències-fitxers de so.) El format mp3, redueix les freqüències.
- Podem agafar el zoom per identificar les paraules d’audio gravades.
- Ens permet silenciar les pistes d’audio per sentir-ne una de concreta
- Podem manipular i modificar les cançons, jugar a moure fragments...
-Cal tenir en compte que quan s'utilitza aquest programa a l'hora de guardar-lo tenim que canviar el format per guardar-lo en mp3. Audacity, no exporta directament el format mp3, ho fa des d’un programa extern.
Aqui us deixo un video amb una breu explicació.
dissabte, 31 d’octubre del 2009
divendres, 30 d’octubre del 2009
Eduwiki
A classe de TIC vam fer una activitat en grup, en que teníem que buscar una definició en la pàgina web de l'eduwiki que no hi aparegués.
Eduwiki és una pàgina web 2.0 on podem elaborar i trobar informació en imatges, vídeos, power point i escrits de diverses temàtiques. Està destinada a nens de primària i secundària. A més a més les mestres el poden utilitzar coma recurs didàctic a les classes del parvulari. Aquesta és una eina molt útil en el món laboral que ens incorporarem en el nostre futur i per això em realitzat una practica per a veure com s'utilitza aquesta eina.
Després d'estar mirant vam voler-ho fer sobre el mosquit.
Aquesta és la definició que posaríem en la eduwiki:
El mosquit és un insecte que es troba a tot arreu del món. Existeixen milers de classes de mosquits, de diferents grandàries i colors. El mosquit femella necessita de la sang dels vertebrats (els animals que tenen columna vertebral) per a posar ous i produir més mosquits. Tenen una part especial en la boca que usen per a xuclar la sang, que diluïxen amb la saliva per a poder beure-se-la.
Encara que sembli fàcil, ens va costar una mica definir una paraula que fos fàcil d'entendre per als nens, però crec que vam encertar força bé, de forma sencilla i no gaire extens, sobre la definició del mosquit.
Eduwiki és una pàgina web 2.0 on podem elaborar i trobar informació en imatges, vídeos, power point i escrits de diverses temàtiques. Està destinada a nens de primària i secundària. A més a més les mestres el poden utilitzar coma recurs didàctic a les classes del parvulari. Aquesta és una eina molt útil en el món laboral que ens incorporarem en el nostre futur i per això em realitzat una practica per a veure com s'utilitza aquesta eina.
Després d'estar mirant vam voler-ho fer sobre el mosquit.
Aquesta és la definició que posaríem en la eduwiki:
El mosquit és un insecte que es troba a tot arreu del món. Existeixen milers de classes de mosquits, de diferents grandàries i colors. El mosquit femella necessita de la sang dels vertebrats (els animals que tenen columna vertebral) per a posar ous i produir més mosquits. Tenen una part especial en la boca que usen per a xuclar la sang, que diluïxen amb la saliva per a poder beure-se-la.
Encara que sembli fàcil, ens va costar una mica definir una paraula que fos fàcil d'entendre per als nens, però crec que vam encertar força bé, de forma sencilla i no gaire extens, sobre la definició del mosquit.
Qui ets tu?
La descripció
Recordo el primer dia que la vaig veure. Va ser en els ferrocarrils. Caminant anava, i al seu costat, una amiga seva que l’acompanyava. Ella és diu Mireia, té uns 18 anys i viu a la Llagosta del Vallès.
Una noia de cabells llargs, rissats i pèl-roig, que li arriba fins a mitja esquena. Blanca de pell amb unes pigues que li destaquen, sobretot, a la cara. D’ulls clars, com la mel i, un somriure perfecte i peculiar que la caracteritza molt. Alegre, presumida i amb gran sentit de d’humor, és amiga dels seus amics.
Era un dia solejat, sense núvols i amb el cel clar. A la universitat estava, un dia qualsevol abans d’entrar. Expressant les seves ganes de viure, les seves noves experiències, amb una gran motivació d’aprendre i, amb la finalitat, d’aconseguir els seus somnis i objectius.
dijous, 29 d’octubre del 2009
dissabte, 24 d’octubre del 2009
-- Qui ets tu? --
Ella és Mireia, té 18 anys i viu a la Llagosta del vallés. La primera vegada que la vaig veure va ser en el primer dia de facultat,en el ferrocarril, que anava amb una amiga seva, m'hi vaig fixar per el seu color de cabell i per la carpeta de la universitat. Les casualitats de la vida que vaig coincidir amb ella a la mateixa classe i en el mateix grup.
Físicament, és una noia d'estatura mitjana,prima, blanca de pell amb pigues a la cara, ulls de color verd marronós, amb el cabell rissat i pèl-roig, i un sonriure que la caracteritza molt. És una noia molt sociable, presumida, amb un gran sentit de l'humor, ja que és molt riallera i divertida. És molt amorosa, tot i que la seva parella viu lluny d'aqui. Li agrada molt estar amb els seus amics, veure la televisió, sobretot la sèrie de física o química i els donetes!
Embarcan un llarg i nou viatge
amb il·lusions, objectius i alegria.
En el que representa en la fotografia, és un dia solejat abans d'entrar a la universitat en el que es caracteritza el seu sonriure, la seva expressió d'alegria, de les ganes de viure i sentir noves sensacions en aquesta nova etapa de la seva vida, amb les ganes de treballar, amb una gran motivació per apendre i arribar a la finalitat d'acosenguir els seus grans somnis i objectius.
Potser us pregunteu el perquè he escollit a la Mireia, dons pel simple fet de que té una personalitat que m'agrada molt, la seva forma de ser i de veure les coses m'identifica molt amb ella. Fa poc que ens coneixem, però espero que aquesta relació duri els quatre anys de carrera, i fins i tot més.
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Ara va de bo!!!
Una de les cançons que vam teni el plaer de sentir a la classe de comunicació oral, escrita i digital, en el que ens fa una descripció objectiva i subjectiva d'un animal, en aquest cas, un gripau blau. Hem va fer molta gràcia aquesta cançó, ja que l'escoltava de petita i em van venir records. Amb les de classe no parem de cantar-la i es que és molt engantxadissa i he volgut compartir-la en el blog.
>> El món sonor <<
Avui a la classe de seminari, ha sigut molt divertida, diferent al que, normalment, hem fet fins ara. Hem fet una sèrie d'activitats de percepcions de diferents sons. Hem separat les taules i ens hem posat en rotllana.
La primera activitat ha sigut dir el nom de nosaltres amb les diferents qualitats dels sons. D'aquesta manera ens hem anat coneixent més totes nosaltres.
La segona hem reunit totes les nostres claus i la Merçè agafava unes i, amb el soroll que reproduien, teniam que adivinar quines eren les nostres, ha sigut molt curiós ja que la majoria encertava quines eren les seves claus.
La tercera hem escullit una frase i una de nosaltres tenia que expressar-la de la manera que volgués, la resta teniam que dir quina imatge, quin color, quina sensació i quin material plàstic ens aportava l'expressió de la frase. Hem descobert que cada una de nosaltres, ens venia una imatge, un color, una sensació diferent i com ens pot repercutir a cada una de nosaltres la manera de expressar la frase.
Per acabar, hem fet una llista de les coses que fan soroll, que normalment habituem a escoltar, i es que hi ha un munt de coses, perquè no teniam més temps que sinó feia una llista infinita, tot el què ens envolta fa soroll, qualsevol cosa, fins i tot, moments que no ens adonem i que estem escoltan.
M'agradat molt la classe d'avui, m'ha fet veure cóm podem discriminar sons, encertant el soroll de les nostres claus. Quina sensació, imatge,etc. diferent li arriba a cada persona a l'expressar una frase. El munt de coses que hi ha en el món que fan soroll i que poder nosaltres,a l'estar acostumats, d'alguna manera no les sentim o no les tenim ens compte.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
El regal de la comunicació
Hem llegit un apartat del article "El regal de la comunicació Serrano, S (2003)" que ens parla de com hem evolucionat en la comunicació amb les noves tecnologies i el creixement de la informació que rebem ara, a diferència d'anys enrrera, de manera que ho tenim tot més facil per rebre qualsevol tipus d'informació .
Aquesta nova civilització ha fet emergir un nou model de la societat que ens trobem devant de canvis que veiem i llegim, tocats pel neguit, el desassossec i l'ansietat.
L'accés d'informació que ens envolta ens fa més independents, però alhora més vulnerables, per el fet de que som lliures d'expressar les nostres opinions, però altres persones també reben informació, poden explorar el teu entorn i això dona inseguretat.
La societat del coneixement és aquella que ha aconseguit de neutralitzar les dues limitacions internes del llenguatge. La primera estava relacionada amb la memòria, l'emmagatzament de la informació, pel fet que les paraules se les endú el vent. La segona tracta sobre les dificultats intrínsiques que hi ha per enviar la informació més enllà de la presència dels interlocutors.
Cal dir també que l'article proposa l'entropia com a eina per poder realitzar una tria de fonts d'informació que ens trobem a diari.
Aquesta nova civilització ha fet emergir un nou model de la societat que ens trobem devant de canvis que veiem i llegim, tocats pel neguit, el desassossec i l'ansietat.
L'accés d'informació que ens envolta ens fa més independents, però alhora més vulnerables, per el fet de que som lliures d'expressar les nostres opinions, però altres persones també reben informació, poden explorar el teu entorn i això dona inseguretat.
La societat del coneixement és aquella que ha aconseguit de neutralitzar les dues limitacions internes del llenguatge. La primera estava relacionada amb la memòria, l'emmagatzament de la informació, pel fet que les paraules se les endú el vent. La segona tracta sobre les dificultats intrínsiques que hi ha per enviar la informació més enllà de la presència dels interlocutors.
Cal dir també que l'article proposa l'entropia com a eina per poder realitzar una tria de fonts d'informació que ens trobem a diari.
Què és llenguatge i qué és llengua?
El divendres a classe de comunicació vam analitzar la lectura de l'article “Què és llenguatge i què és llengua?"
Vam fer una sèrie de definicions, aportant els coneixements de tots i els coneixements assolits amb la lectura d’aquest article. Així que vam arribar a la conclusió següent:
El llenguatge és el instrument de la comunicació, es a dir, un conjunt de signes que dóna la facultat d’expressar-se, el qual permet la comunicació.
És un mitjà de comunicació propi de l’ésser humà, amb ell reduïm i ordenem les percepcions del nostre entorn, de tot allò que ens envolta, és el responsable de que siguem capaços de pensar.
No hem d’oblidar que el llenguatge a anat de la mà de l’evolució humana i és el suport bàsic de la memòria històrica i també individual.
Com a conclusió: el llenguatge és el medi de comunicació i expressió més extens que tenim els éssers humans.
La llengua és un sistema de signes, que ordenats i amb coherència formen un tipus de llenguatge per a una comunitat concreta.
És una part prioritària o bàsica del llenguatge perquè és com el seu vehicle.
Tot ésser humà es comunica mitjançant una llengua, per això és de gran pes social la facultat del llenguatge.
La llengua està constituïda per un ampli repertori de signes que la societat va confeccionant a través de l’evolució i que tot ser humà necessita saber-ne al menys una llengua per ha poder comunicar-se.
Vam fer una sèrie de definicions, aportant els coneixements de tots i els coneixements assolits amb la lectura d’aquest article. Així que vam arribar a la conclusió següent:
El llenguatge és el instrument de la comunicació, es a dir, un conjunt de signes que dóna la facultat d’expressar-se, el qual permet la comunicació.
És un mitjà de comunicació propi de l’ésser humà, amb ell reduïm i ordenem les percepcions del nostre entorn, de tot allò que ens envolta, és el responsable de que siguem capaços de pensar.
No hem d’oblidar que el llenguatge a anat de la mà de l’evolució humana i és el suport bàsic de la memòria històrica i també individual.
Com a conclusió: el llenguatge és el medi de comunicació i expressió més extens que tenim els éssers humans.
La llengua és un sistema de signes, que ordenats i amb coherència formen un tipus de llenguatge per a una comunitat concreta.
És una part prioritària o bàsica del llenguatge perquè és com el seu vehicle.
Tot ésser humà es comunica mitjançant una llengua, per això és de gran pes social la facultat del llenguatge.
La llengua està constituïda per un ampli repertori de signes que la societat va confeccionant a través de l’evolució i que tot ser humà necessita saber-ne al menys una llengua per ha poder comunicar-se.
dijous, 8 d’octubre del 2009
dijous, 1 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)